Arboricultura i jardineria

2008-04-29T10:07:00.000-07:00

Mètode “Guillem” el control del morrut de la palmera.

Després d'haver hagut d'intervenir directament sobre palmeres afectades, dada la baixa eficàcia de l'Administració en el control d'aquesta plaga, he resolt que el millor procediment és el que ara explicaré. Amb ell de moment he tingut un 100% d'èxit en l'eliminació del morrut.

El primer que hem de fer és prevenir l'atac, però aquest pas l'explicaré més tard.

És bàsic detectar la presència de morrut quan abans millor. En quan menys afectat estigui l'ull de la palmera millor recuperació tindrà. Penseu que palmeres que sembla que estiguin poc afectades, en realitat estan suportant desenes de larves.

Un cop hem detectat que la palmera està infectada el que hem de fer és netejar-la. Amb això vull dir treure totes les palmes seques i les que estiguin afectades per l'insecte, és a dir, generalment les de l'ull. Haurem de respectar el màxim nombre de fulles verdes i sanes. Això és important, per que veig sovint que a les palmeres que se les tracta, se les priva de tota la seva fulla, i això penso que és un error. Jo el que faig és obrir-me un camí mínim que em deixi accedir a la zona atacada. Ho faig amb motosserra o corvellot. I un cop a dalt, començo a netejar tot l'ull. Els insectes adults els mato directament per que no volin, els capolls i els cucs els llenço a terra i se n'encarrega d'ells l'home de terra.

Un cop neta, preparo un caldo insecticida amb Imidacloprid (confidor, courage, ...) al 0,001% (1 cm³/L), Diazinon (Puxis) al 0,005% (5cm³/L) i mullant al 0,001%. Amb aquesta mescla omplo a pressió el forat que ha quedat a l'ull, sovint 15 o 20 litres de líquid, i després ruixo les fulles verdes fins que queden ben xopes.

És important prendre les mesures preventives. Per grimpar s'ha d'usar equip anti-caiguda apropiat i al sulfatar s'ha d'usar granota per ruixar, mascareta respiratòria, guants i ulleres. Per ruixar la palmera s'ha d'usar una màquina compressora de ruixar de 20Atm o més de potència, no val una motxilla.

Ara queda la tasca de control. Per això també és important l'haver deixat fulles a la palmera. Ja que aquestes ens faran de termòmetre de la situació. Si veiem que les fulles que hem deixat no s'aplanen ni s'assequen vol dir que no hi ha morrut. Si les haguéssim tret totes, com sabríem si l'hem eliminat?

Després haurem de fer una ruixada a la palmera cada sis setmanes. Amb el preparat anteriorment descrit. Incidint en l'ull de la palmera, i procurant cobrir bé tota la fulla verda. L'imidacloprid és un insecticida sistèmic, per això, quanta més fulla verda haurem deixat millor, ja que tindrà més llocs per on absorbir el producte. El Diazinon en microcàpsules és un insecticida altament persistent, que ens farà d'escut contra possibles noves infestacions.

En dos o tres mesos, veurem que apareix un nou ull de fulles de palmera, en principi en molt mal estat, ja que surten totes ratades per l'efecte rosegador de les larves. És possible també que alguna fulla de les que vàrem deixar acabi caient, ja que en créixer presenta més vela i si estava debilitada no pugui aguantar el seu propi pes o ventades. El que hem de comprovar si hi ha alguna fulla així és que no hi hagi morrut viu (no paga la pena jugar-se-la) i per tant haurem de pujar a comprovar-ho.

Passada la primera tanda de fulles lletges, n'haurà d'aparèixer de fulles senceres. I aquí es torna a veure la importància d'haver deixat fulles a la palmera. Les palmeres que han sigut privades de totes les palmes han de fer un ull nou que ha de desenvolupar-se i viure únicament de reserves. La palmera amb fulles potser té menys pressa per brotar (no s'ofega) però té fulla productiva que segueix treballant per a ella i per fer un nou ull en condicions.

Un ruixat preventiu cada sis setmanes amb el producte anteriorment descrit ens guarirà la palmera contra aquestes plagues. Repeteixo, és important seguir les mesures de seguretat en l'aplicació de productes fitosanitaris. Cal llegir bé l'etiquetatge dels productes i respectar les dosis (dosis més altes no són més eficaces i dosis més baixes poden resultar ineficients i crear resistències).

Aquest mètode, com he dit abans, m'està funcionant molt bé i com podeu comprovar és relativament barat. Espero que també resulti eficaç contra la Paysandisia archon, però encara no n'he fet cap prova amb aquest paràsit.

Si teniu cap dubte truqueu-me al 654093012

Guillem Nicolàs i Larruy

Tècnic Superior en Hortofructicultura

Jardiner

Arboricultor

2007-12-22T10:39:00.000-08:00

Tala d'un cedre a la Casa Xifra

Santa Coloma de Farners

2007-10-07T08:32:00.000-07:00

Aquest dissabte sis d'octubre va tenir lloc a la casa Xifra (Escola de Capacitació Forestal) de Santa Coloma de Farners una trobada de membres de GRIMPACAT on varem rebre la (in)formació sobre la norma de capacitació laboral en l'ús de la motoserra. Aquestes normes anomenades NPTC (National Proficiency Tests Council) ja són efectives al Regne Unit i des d'allà, donada la seva eficiència, que es comencen a estendre i aplicar per tot el territori de la UE.

Hem de tenir en compte que la motoserra és una eina d'ús habitual en el mon forestal, en el de l'arboricultura, en el de la jardineria, i també és una eina que malgrat la seva perillositat pot arribar a ser d'ús domèstic. I no obstant, sent aquesta eina tan habitual en les feines abans descrites és la màquina industrial que estadísticament provoca més accidents.

Les normes NPTC no són sols un conjunt de normatives escrites en un tríptic que acompanyen a la motosserra en el moment de la compra juntament amb el manual d'instruccions, no, les normes NPTC són unes normes creades per treballadors d'aquelles màquines juntament amb especialistes en seguretat, que són revisades constantment, ja que la tecnologia i la tècnica estan en contínua evolució. I el que és més important, les normes NPTC no son normes buides, ja que hi ha un procés examinador de l'usuari, al qual poden donar aptitud o no, i aquest procés avaluador és extern a NPTC i alhora és sotmès a sí mateix a avaluació. És a dir, que hi ha un cos encarregat de la docència de les normes NPTC, un cos encarregat de l'avaluació dels aspirants, que mai no pot coincidir (un formador mai no pot avaluar un alumne seu), i un cos que vetlla per que cap dels dos quedi anquilosat formant formadors i avaluant avaluadors. Un cop l'aspirant aprova l'avaluació obté (de moment al Regne Unit) dos carnets, un de capacitació i un de professionalitat.

Actualment al Regne Unit hom no pot comprar una motoserra sense tenir el carnet de certificació NPTC.

Aquestes normes, han de ser en breu d'aplicació a tot el territori UE.

2007-03-05T06:58:00.000-08:00

Una palmera d’un client va resultar infectada pel morrut, es va avisar a Sanitat Vegetal i van venir a tallar l’exemplar afectat. La feina va ser realitzada per sis operaris en mig matí de feina.
D’aquesta tasca m’he dut dues sorpreses. La primera que al client li van dir “que sort que ho havien fet aquell dia, ja que era el darrer en que tallaven palmeres infectades”, per què?, la resposta va ser “S’acabat el pressupost”.
Aleshores, és o no és una plaga? Que vol dir “s’acabat el pressupost”? i les palmeres que esdevinguin infectades a partir d’ara? Propagaran l’insecte a les altres fins que hi torni a haver pressupost? Ho deixarà l’Administració en mans del pressupost del propietari de la palmera? Doncs sort que no és la grip aviar!!

La segona va ser que al dia següent alguns morruts van volar directes cap a la palmera tallada, suposo que del tronc tallat els atreia l’olor de saba fresca. El propietari de la palmera en va poder capturar dos exemplars, els va posar en un pot de vidre (vius) i em va dir que els passes a buscar. En el pot de vidre van aparèixer tot un polsim de color marró fosc, eren com granets d’una desena part de mil•límetre de grandària, en la primera ullada a través del vidre vaig pensar que eren deposicions del morrut, però més tard, i analitzant el contingut amb lupa vaig veure que aquells microgrànuls es movien, allò eren cents de morruts en miniatura, no tenien la forma de l’adult, però eren força semblants, penso que d’això n’hi diuen nimfes. D’aquí el que em sobta és que sempre havia llegit que les femelles del morrut dipositaven els ous a les fulles o ferides de les palmeres, i aquí hi va haver un veritable part de nimfes vives. La meva pregunta és: Té el morrut dues formes diferents de propagar-se, com ho fa també el pugó? Una posant ous i l’altra parint nimfes vives, potser de forma partenogènica? O potser s’ha suposat allò dels ous i aquestes nimfes acaben sent les larves que perforen la palmera fins la seva mort?

També vull constatar que el morrut és un excel·lent volador, sota els elitres disposa d'unes ales plegades sobre sí mateixes que quan les desplega li permeten fer vols bastant ràpids. El sistema del morrut és diferent al de la marieta, que aixeca els elitres per volar, però alhora aquests mateixos li resten aerodinàmica, en el cas del morrut els elitres no s'aixequen i les ales són proporcionalment més grans que en la marieta. Permetent-li un radi de colonització bastant gran.